Constel·lacions conscients per a gossos

Avui he tingut esmorzar familiar. I ma mare m’ha tornat a explicar la història de quan jo tenia 9 anys i em va portar al psicòleg.

Resulta que de petita tenia molt mal geni. Això diuen les males llengües. I era veritat. Però sempre hi ha un per què.

I un dels dies que vaig anar, el psicòleg em va demanar que dibuixés a la meva família.

Doncs això vaig fer.

Vaig dibuixar al meu pare, a la meva mare, a mi i al meu gosset Rull.

Un caniche negre preciós.

Ara fliparàs! Doncs no se li acudeix res més al psicòleg que dir-me que el gos no era un membre de la meva família. I m’ho va fer esborrar!

Quin tros de psicòleg. Es va treure el titulín a no-empatitzalàndia, per descomptat.

Bé, la veritat que era de la vella escola. D’aquells que et dobleguen en comptes d’ajudar-te a expressar-te i cercar la millor manera d’acompanyar-te.

Sense comentaris.

Aquesta va ser una més de les que va fer.

Espero que aquest tipus de psicòlegs s’estiguin extingint i donin pas a les noves generacions més empàtiques i amoroses.

Els gossos que entren a formar part de la nostra família, entren a formar part del nostre arbre. És així.

Quanta raó tenia jo. El Rull era part del meu arbre, un més.

Per això el teu gos t’ajuda a carregar rocs molt pesats del teu arbre (memòries, contractes, lleialtats, karmes,…), perquè també és allà amb tu.

Escull sostenir part dels teus rocs per mostrar-te allò prioritari a sanar en tu i així ho puguis sanar.

Per això quan t’ajudes a tu guiada pel teu gos, també l’ajudes a ell per reflex. És la teva càrrega la que sosté, i és la que et mostra amb la seva malaltia o conducta.

No és seu, és teu.

I cada cop que et descarreguis d’un roc, ell t’ho reflectirà en positiu.

Si estàs preparada per veure els rocs que t’està mostrant el teu gos amb la seva malaltia o conducta, aquí et deixo l’enllaç per subscriure’t a la meva newsletter.

Sana els teus rocs guiada pel teu gos

Així el sanes a ell

Una abraçada,

Neus