Biodescodificació conscient d’un gos que lladra molt

Te’n recordes que a l’últim email et vaig parlar d’aquella terapeuta tan maca que vaig conèixer?

Continua sent molt maca. Jajaja

T’explico el seu maldecap que m’ha explicat avui per wassap.

“No sé si em pots ajudar amb un tema que tinc, bé, em temo que diràs que no, però… però jo ho provo. T’explico, i tu ja diràs.”

El tema és, jo no tinc cap gos, però visc davant d’una casa que té un gos, d’acord, i he tingut molts problemes. Les meves finestres són molt a prop, és un carrer estret. El gos quan es posa a la tanca borda a tot el que passa, a tot el que es mou,… és gos que té un any, el van agafar petit l’any passat, bé, total que és un gos molt mogut i el deixen hores sol aquí al jardí que tenen yyyy… jo m’estic plantejant fins i tot de marxar del pis.

En fi, jo t’ho explico. Segurament s’escapa del que fas, però vaig pensar, bé, potser m’ha aparegut aquí Neus per alguna cosa i vaig pensar que potser sí que es pot fer alguna cosa.”

La meva especialitat és ajudar l’animal a través de la persona.

En aquest cas, no té pinta que el “propietari” estigui obert a aquesta possibilitat.

Aleshores, com pot evitar que aquest gos bordi?

Poc més pot fer.

Perquè aquest gos no la borda només a ella, sinó a tot.

Si fos un problema que té amb ella, podria parlar amb el gos a veure què pot fer ella per ajudar-lo a sentir-se diferent i que no la bordi.

No. No és el cas.

Li borda a tot.

És un cas clra on el que passa al gos ve directament del seu “propietari”.

Aleshores, què pot fer ella?

Passar-los el meu contacte a veure si estan oberts, o simplement mudar-se.

El teu gos borda per tot?

No deixis que els teus veïns t’odiïn

Una abraçada,

Neus