Biodescodificació mort d’un gos

Avui et comento un cas que m’ha arribat sobre un gos que ha mort tràgica i inesperadament.

“Ha mort un dels meus gossos i volia fer una sessió amb tu per entendre per què ha marxat i quin missatge em deixa.

Contar-te que treballo amb una persona en registres akáshics, “casualment” divendres vaig fer una sessió just abans de saber que el meu gos havia mort, i ha de tenir un sentit que necessito comprendre.

Ha mort per un incident desafortunat i no paro de pensar que es podria haver evitat i sento culpa.

També explicar-te que eren germà i germana, els vaig acollir als 6 mesos perquè no els cuidaven, i ara estic preocupada per ella, és al camp sola.”

Carregues amb la culpa.

El que podria haver fet.
El que podria haver evitat.
Si no hagués coincidit amb això.
Si…

Hi ha molts Si…

Però quan no és per deixadesa, passotisme o m’importa un cogombre el gos.

Potser (i només potser) has de mirar una mica més enllà.

Potser no veus tot el que realment ha passat.

En aquest i en els altres plànols.

De vegades succeeixen aquests “accidents” perquè hi ha alguna cosa important que has de veure i sanar.

De vegades va ser tan dur el que va passar al teu arbre que deixa un bloqueig en aquell moment en què va passar.

Fent que es repeteixi la mateixa història generació rere generació fins arribar a tu.

Amb el mateix dolor.

Un dolor profund i esquinçador.

Cosa que carregues i el teu gos t’ajuda a carregar.

I de vegades.

Si no ho veus a temps.
Si no ho sanes a temps.

Es torna a repetir.

Aquesta vegada…

Amb el teu gos.

Ell se sacrifica per tu.

JO PER TU.

Així ho ha explicat a la sessió aquest gos a la seva persona.

Ha donat la seva vida perquè ella o la seva filla de 8 anys no l’haguessin d’entregar.

És dur. Ho sé.

Però és.

També li ha explicat que encara queda més per sanar, i ho ha de fer com més aviat millor per frenar tot això.

I que ha de canviar la culpa per responsabilitat.

No per banalitzar en cap moment el què ha passat.

Per res.

Sinó perquè canviï la seva desesperació per “Sanaré el meu arbre”.

Acceptar el seu paper com a ANCESTRA responsable del que carrega del seu arbre i sanar-lo.

Si vols saber més de com ajudar el teu gos, fins i tot un cop ha mort, et deixo l’enllaç perquè et subscriguis a la meva newsletter:

Honra el lliurament del teu gos

sanant allò que et digui

Una abraçada,

Neus

PD: La dona va sentir que havia de portar cap a casa la gosseta (la germana) que vivia en un tancat al camp. I així ho va fer. Ara és una més de la família.

PD2: A causa del dolor tan gran que sentia aquesta dona, tenia lligat al seu gos i no el deixava creuar a la llum. Gràcies a aquesta sessió, ho vaig poder veure i la vaig ajudar a deixar-lo marxar. I va creuar. Ara és lliure.