Biodescodificació conscient de l'ansietat d'un gos
Aquesta setmana, parlant amb una dona en una consulta gratuïta per al seu gos, em va preguntar què opinava sobre l’ensinistrament per a l’ansietat tan forta que té el seu gos.
Li vaig posar un exemple.
Un nen que té TDAH (hipermovidisme) té un munt d’energia sobrant.
Què faries per ajudar-lo d’una manera sana i que l’ajudi a desenvolupar-se?
El portaries a futbol, l’apuntaries a un club de lectura, etc.
L’apuntaries a activitats físiques i mentals que l’ajudin a cremar aquesta energia que el desborda.
I quan vas amb ell a un restaurant, en buscaràs un amb espai fora on pugui jugar i moure’s.
L’altra opció (gens sana) és collar-lo, obligant-lo al restaurant que estigui assegut a la cadira les hores que els adults estigueu menjant i fent el cafè. Sí o sí.
Però això no l’ajudarà en res, al contrari, l’energia li surt per les orelles.
I si no l’ajudes a que li surti d’una manera sana, sortirà en forma d’altres coses segurament poc boniques per al nen. I per a tu.
Per mi l’ensinistrament per reconduir una ansietat és com collar el nen amb TDAH.
L’ansietat hi és.
NO desapareixerà perquè el facis seure o estirar-se.
Seguirà com un sac de nervis per dins. Això com a poc perquè les emocions bloquejades i mal gestionades normalment acaben explotant.
Per ajudar-lo has de buscar quin és l’origen de l’ansietat del teu gos, i posar el focus en això concret.
Com que 99 de cada 100 gossos que m’arriben m’expliquen que això que els passa els ve d’un bloqueig emocional de la seva persona, és clar on cal posar el focus.
A les seves persones.
En tu.
Una abraçada,
Neus
Neus Alcoverro Giner © 2023 | Cookies – Legal – Privacitat – Condicions Serveis