Biodescodificació conscient de l’al·lèrgia als gats

Ets sensible als al·lèrgens als pèls del teu gat?

Aquesta frase era a la porta d’una botiga de joguines i menjar per a animals.

I estava posada entre 2 fotos:
_l’abans: un home, sol, amb els braços creuats, mirada perduda i roba grisa.
_el després: una dona abraçant el seu gat, amb un somriure d’orella a orella i roba blanca.

Després hi havia el nom d’un producte en anglès. Ja no recordo tant.

Per què no posaran noms en el nostre idioma? Alguna cosa com a “netejador de pèl gatú”.

Curiós. Molt curiós.

És clar, ho llegeixo.

Ho veig.

L’enfocament és neteja bé els pèls del teu gat amb el nostre producte, sigues addicta a ell i podràs abraçar-lo tant com vulguis.

bé, tant com et deixi. Què és un gat! Jajajaa

prometedor.

Però… funciona sempre?

Després què fas amb el gat si no funciona?

Què li dius a la teva filla perquè accepti que la Minnie ja no dormirà més amb ella?

Bé, són opcions.

Cadascú sap com estima el seu gat.

I si seria capaç de donar-lo a una altra persona.

Al que anava. Que em despisto.

Veig la frase. Veig el cartell.

I el que em passa pel cap és:

Quin bloqueig emocional té aquesta dona de la foto

perquè el seu cos rebutgi els pèls del seu gat

a qui tant estima?

Bona pregunta.

Et passa a tu?

Has pensat a preguntar-li al teu gat

i prendre acció per sanar-ho?

Una abraçada,

Neus